Els nostres pares, en Joan Huguet i Simó (1930-87), transportista, i na Teresa Vilella i Àvila (1929-2017), van casar-se a l’Església de Sant Miquel Arcàngel d’Alforja el 15 de juny de 1955 [per a veure fotografies de l’enllaç, cliqueu +] i van tenir dos fills: en Miquel (1956), un servidor, i na Ma. Teresa (1959). Els avis paterns van ser en Miquel Huguet i Castelló (1899-1990), traginer i pagès, i na Isabel Simó i Anguera (1902-71). Els materns, en Miquel Vilella i Freixes (1901-59), comerciant d’avellanes, i na Teresa Àvila i Llopis (1903-67). Tots ells d’Alforja.
Dels quatre llinatges dels avis, el més antic a Alforja és el de l’àvia Isabel: els Simó van arribar-hi a la primera meitat del segle XVI ja que en el fogatge del 1553, on hi havien 93 focs (cases), ja n’hi consta un: en Pere Simó, mentre que no n’hi ha cap en el fogatge del 1515, amb 88 cases, encara que en el del 1497 ja se’n troben a altres municipis del Camp: Cambrils, Porrera, Pradell, Pratdip, Tarragona, Vinyols… A la relació de confessats de l’any 1585 de la Parròquia d’Alforja, amb 147 cases i 489 habitants en edat de confessar-se, n’hi consten dos que viuen a la Plaça: l’avi 12è Pere i en Miquel. [+]
El segon és el dels Huguet: l’avi 11è Joan Huguet (D. 1632), pagès, va venir de Reus per casar-se l’any 1599 amb na Magdalena Roig (1578-1640). A la relació de confessats de 1586 consta un Joan Huguet que treballa com a mosso al mas d’en Bernat Fort a les Benes i a la de 1592, amb en Mateu Fort, però es desconeix si és el mateix. Tots els Huguet recopilats descendeixen d’aquest matrimoni, excepte l’àvia 8a Anna Maria Huguet i Camps (1713-55) que descendeix del Mas de n’Huguet de la Vall dels Banys, llavors terme de la baronia d’Alforja i avui de Riudecols. En els fogatges de 1497 i de 1553 els Huguet consten tant a Reus com a la Vall dels Banys. [+]
El tercer, el dels Àvila: l’avi 11è Francesc Àvila (D. 1675), sastre, va baixar de Gandesa (la Terra Alta) a principis del segle XVII i es va casar l’any 1620 en primeres núpcies amb n’Anna Ferrer (1603-29) i l’any 1630, en segones, amb na Caterina Puig i Torner (1064-81), vídua d’en Joan Puig i Forgues (1598). Encara que no s’han localitzat els capítols matrimonials, se suposa que ja haurien pactat el futur matrimoni dels seus respectius fills com era habitual en aquella època: l’Isidre Àvila i Ferrer (1623-61) amb na Caterina Puig i Puig (1625), la qual cosa va ocórrer l’any 1642. És a dir, durant 12 anys van conviure com a germanastres i, posteriorment, com a matrimoni. Els Àvila no consten en cap municipi català ni en el fogatge del 1497 ni en el del 1553. [+]
I el darrer, els dels Vilella que van arribar a Alforja a finals del segle XVII en dues onades, una procedent de Gratallops (on ja n’hi havia l’any 1497) i l’altra, de Vilaplana (on no n’hi havia cap l’any 1553). L’avi 8è Josep Vilella va baixar de Gratallops de jovenet probablement per aprendre l’ofici de fuster del mestre Miquel Grifoll ja que en casar-se l’any 1694 amb l’àvia Maria Tost i Aimamir (1678-1765) consta que ja residia a Alforja i el mestre Grifoll va apadrinar sa tercera filla, l’Elisabet [+]. D’altra part, a la segona onada, l’Anton Vilella, mestre de cases de Vilaplana, ja estava casat amb na Magdalena Garrell i Solanelles de Les Irles quan es van instal·lar a Alforja. L’any 1696 va néixer la seva primera filla i primera Vilella alforgenca, na Maria. Ells esdevindran els avis 8ns de mon cunyat Ricard Gené.
A partir d’ells s’estan recopilant els nostres avantpassats no tan sols seguint el llinatge patern sinó de manera exhaustiva per a tots els progenitors fins als avis 7ns sempre i quan sigui possible ja que malauradament en alguns municipis els arxius eclesiàstics van ser destruïts durant la Guerra del Francès o la Guerra Civil. Afortunadament, els “nostres” llibres sagramentals s’han preservat al llarg del temps i avui dia, gràcies a un patrocini de l’Ajuntament d’Alforja, estan digitalitzats i accessibles en línia a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.
A partir dels avis 8ns, només s’ha continuat la cerca per als llinatges alforgencs o bé fins al primer ascendent que va arribar al poble per saber-ne la seva procedència o bé fins on permeten els llibres sagramentals ordenats crear pel Concili de Trento (1545-63). A Alforja, els baptismes es registren des de l’any 1568, mentre que els matrimonis i els òbits, des del 1581; a partir del 1585, tots es fan en català.
Com és d’esperar, en un entorn petit com és Alforja, no tots els nostres avantpassats poden ser únics, sinó que n’hi ha que són comuns (o repetits) a més d’un ancestre ja que els nostres progenitors es van anar casant entre parents, mes o menys llunyans. Per exemple, entre els nostres 32 quadravis ja es troben quatre llinatges repetits: Aleu, Àvila, Grifoll i Simó, encara que deixem per més endavant conèixer el grau de parentiu que tenien.
Per això, tots els nostres avantpassats recopilats, a més d’alguns familiars afins (polítics), s’han agrupat en el centenar d’arbres genealògics que es presenten a continuació per ordre d’arribada al poble, encara que si han arribat diverses onades d’un mateix llinatge, només es destaca la primera en aquesta (breu) introducció:
- Els Aleu, Besora, Castelló, Cugat (Cuguat), Fort, Gassó (Gaçó), Llordà (Lorda), Mas, Morell, Noguer, Pons (Ponç), Puig, Roig, Rufat (Ruffat), Santgenís (Sanginis, Sengenis), Savall (Çavall), Tost i Voltes ja consten en el fogatge d’Alforja de 1497 on hi havia 70 cases. Prèviament, els Voltes, Tost, Castelló i Aleu ja es mencionen els anys 1202, 1250, 1293 i 1338, respectivament, a l’inventari de béns d’Alforja (“Índex Vell”) recopilat per a l’arquebisbe de Tarragona l’any 1675. Els Besora i els Savall van ser dues de les 12 famílies jueves d’Alforja que van sobreviure els avalots de 1391 en convertir-se al catolicisme.
- A principis del segle XVI van arribar a Alforja els Aimamir (Aymemir), Cerdà (Serdà), Figueres, Freixes (Frexes), Martorell i Raüll (Rahull, Reull, Reuull) ja que consten en el fogatge de 1515, amb 88 cases, però no en el del 1497.
- A la primera meitat del segle XVI, els Cabrer, Cornador, Ferrer (Farrer), Gras, Macip, Marco, Mariner i Vilanova (Villanova) ja que en el fogatge de 1515 no n’hi consta cap, mentre que en el del 1553, amb 93, ja hi consten. Curiosament, els Gras es mencionen l’any 1336 també a l’“Índex Vell” però no consten en els fogatges d’Alforja de 1497 ni de 1515 ja que vivien en els Tascals, llavors part de la baronia d’Alforja.
- A la segona meitat del segle XVI, els Artells, Barberà, Bonet, Comte (Compte), Grifoll (Grafolla), Marrasser, Nolla, Ribes (Riba), Salvat i Sirac ja que no estan inscrits en el fogatge de 1553, però sí en la primera relació de confessats de l’any 1585. També els Forgues (Forga) i els Roure, inclosos en els arbres dels Puig i dels Llordà, respectivament. Curiosament, els anys 1568-73 es registren alguns batejos d’Aragonès que viuen a la Vall de Cortiella, però no consten en la relació de confessats.
- A finals del segle XVI, els Manalt, Manetes (Maneta), Molner i Salvador provinents de la Selva del Camp, Pàmies (França), Olot (la Garrotxa) i del Mas dels Cingles d’Arbolí.
- A principis del segle XVII, els Benages, Llaberia, Llaurador, Lluna, Pujals, Roser, Saludes, Sarobé i Valls des de Gandesa (la Terra Alta), Riudecols, l’Aleixar, Ulldemolins (el Priorat), la Bastida (França), Tivissa (la Ribera de l’Ebre), Hèches (Occitanià), Reus i Torroja del Priorat, respectivament.
- A mitjans del segle XVII, els Balcells, Boronat, Martí, Martines, Rius i Serra des d’Arbeca (les Garrigues), Porrera (el Priorat), Reus, Lisboa (Portugal), la Febró i Riudoms, respectivament.
- A finals del segle XVII, els Ciuret, Criviller, Damià, Fuster, Llopis, Sanet, Taverna i Vernet des de Mont-roig, Cornudella (el Priorat), Sant Climent Sescebes (l’Alt Empordà), Sarral (la Conca de Barberà), l’Aleixar, Bassinhac (Occitània) i els dos darrers, ambdós de Cornudella.
- A principis del segle XVIII, els Arbós, Batet, Francesc, Fullat, Riquer i Vall des de Cabassers (el Priorat), Alcover (l’Alt Camp), Riudecanyes, Lleida (el Segrià), Gratallops i Pradell de la Teixeta (ambdós, del Priorat).
- A mitjans del segle XVIII, els Aguiló, Gener, Grau i Roca des de Porrera (el Priorat), el Vilosell (les Garrigues), Riudecols i Sarral (la Conca de Barberà).
- A finals del segle XVIII, els Bru, Capella, Ferran i Juncosa des de Cambrils, Calaf (l’Anoia), les Borges del Camp i Arbolí.
- A la primera meitat del segle XIX, els Amorós, Anguera, Balanyà, Brau, Jasans, Oliver, Porqueres, Rabascall, Montguillot i Saüc, des de Tarrés (les Garrigues), l’Aleixar, la Febró, Reus, Albarca (el Priorat), Sarral (la Conca de Barberà), Vilaplana, la Granadella (les Garrigues) i les Borges del Camp, respectivament.
- Al segle XX, els Arandes, Barceló, Buselli, Hortoneda, Llort i Ricart des de Barcelona, Reus, Carrara (Itàlia), les Borges del Camp, la Febró i Reus.
També s’han inclòs en aquesta recopilació genealògica els llinatges de dos progenitors que no van arribar a venir a viure a Alforja i, per tant, no s’han incorporat a la relació anterior: els Domènec i els Munter, arrelats a les Borges del Camp i a Vilaplana, a més de dos arbres de la meva família política, els Boldú i els Caus-Torres, arrelats a la Segarra i a l’Urgell.
Des de la primera recopilació genealògica de l’any 2009, en motiu del 80è aniversari de la mare (DEP), fins avui (9 de juliol de 2026), el nombre de famílies recollides ha passat de 1.291 a 3.410 i de persones, de 4.277 a 13.615. Encara que arribar a l’arrel de tots els meus avantpassats alforgencs és una tasca en progrés, considero preferible fer públic els llinatges a mesura que es completen, en comptes d’esperar al final d’aquest (llarg) treball. En total, aquests 72 llinatges finalitzats inclouen 8.522 persones en 2.378 famílies.
Per acabar, em presento amb el nom complert, amb 125 dels 128 llinatges dels meus avis 6ns: Miquel Huguet Vilella Simó Àvila Castelló Freixes Anguera Llopis Roig Grifoll Artells Llaberia Àvila Saüc Montguillot Besora Salvat Simó Andreu Serra Valls Grifoll Barberà Ferrer Figueres Brau Balanyà Mariner Aleu Aleu Balcells Marrasser Francesc Grifoll Artells Bru Roca Salvat Àvila Tost Simó Àvila Voltes Francesc Fullat Cabrer Gener Anguera Artells Mariner Peirí Francesc Ferrer Saludes Llaberia Vilalta Borràs Oliver Simó Saludes Bonfill Sarobé Rabascall Figuerola Francesc Ciuret Aragonès Freixes Garrell Mestre Salvat Juncosa Juncosa Salvador Boltanyà Manalt Ciuret Comte Escolà Fort Criviller Aragonès N. Saludes Llopis Aragonès Martí Anglès Ferran Macià Franc Aimamir Queralt Llaurador Saludes Ferrer Cabrer Cardona Tost Nuet Figueres Ferrer Puig Salvador Mariner Vall Ferreter Pons Freixes Calbet Franc Ferrer Nolla Borràs N. Figueres Marco Cabrer Francesc Soler Pagès N. Castelló Valls Munter Nolla Munter Rabascall.