Els municipis d’origen

Pel que fa als municipis de procedència dels meus avantpassats, els meus pares, avis i besavis són tots fills d’Alforja. Dels 16 rebesavis, n’hi ha una “forastera” que va néixer a Vilaplana, a 8,7 km de distància. Dels 32 quadravis, n’hi ha set que són de fora vila: 2 de l’Aleixar i 1 de l’Albiol, Botarell, Porrera, Reus i Vilaplana, tots en un radi de menys de 20 km d’Alforja:

Gent d'Alforja: avantpassats d'en Miquel Huguet i Vilella
Els avantpassats, fins als quadravis, dels Huguet-Vilella: 54 alforgencs i 8 forasters.

Dels teòrics 64 avis 5ns se n’han localitzat[1] 62: 2 ascendents repetits[2], 41 d’Alforja i 19 de fora: 4 de Vilaplana, 3 de Botarell, 2 de l’Aleixar i Cambrils, i 1 de l’Albiol, les Borges del Camp, Capafonts, Farena, la Febró, la Granadella, Prades i Sarral. El que va venir de més lluny va ser l’avi 5è-S Joan Montguillot i Escolà (1782-53), manescal (veterinari), que va baixar a Alforja des de la Granadella (les Garrigues), a uns 49 km, per casar-se l’any 1824 amb n’Isabel Gener i Franc (1799-1876).

Dels 128 avis 6ns, 121: 8 ascendents repetits, 73 d’Alforja i 40 de fora: 6 de Vilaplana, 5 de l’Aleixar i les Borges del Camp, 4 de Botarell, 2 de Cambrils, Capafonts, la Febró, Prades i Sarral, i 1 de l’Albiol, Arbolí, Bellaguarda, Catllar, Farena, Lilla, Montbrió del Camp, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou, i Vinyols i els Arcs. La més llunyana va ser l’àvia 5a-S Maria Franc i Triquell (1768-1854) que va baixar a Alforja des de Bellaguarda (les Garrigues), a uns 42 km, un cop casada amb en Jacint Gener i Serra (1764-1812), pagès d’Alforja.

Dels 256 avis 7ns, 238: 30 ascendents repetits, 109 d’Alforja i 99 de fora: 10 de les Borges del Camp, 8 de l’Aleixar, 7 de Botarell i Vilaplana, 6 de Sarral, 4 de Capafonts i Prades, 3 d’Arbolí, Cambrils, Castellvell del Camp, la Febró, Montbrió del Camp i Riudecols, 2 de l’Albiol, Duesaigües, Lilla, Maspujols, Tarragona, Valls, Vinyols i els Arcs, i les Voltes, i 1 de Bellaguarda, la Canonja, el Catllar, Conesa, Constantí, Farena, Falset, Gratallops, Juncosa, Mont-ral, Mont-roig, Riudecanyes, Riudoms, Salomó, Torrent, Vallverd, Vilanova d’Escornalbou, Vilanova de Prades i Vilosell. El més llunyà va ser l’avi 7è-S Miquel Boltanyà i Soler (D. 1789), pagès, que va pujar de Torrent (l’Horta del País Valencià), a uns 270 km, per casar-se l’any 1741 amb na Maria Cantero i Taverna (1719-83).

Gent d'Alforja
Els municipis de procedència dels avantpassats, fins als avis 7ns.

En total, dels 483 avantpassats localitzats fins als avis 7ns, 40 són ascendents repetits, 277 són d’Alforja i 166 de fora (17 de Vilaplana, 15 de l’Aleixar i les Borges del Camp, 14 de Botarell…), encara que segurament els 27 il·localitzats també ho són la qual cosa resultaria en 193 de fora.

Grau de parentiu entre els avis
Ascendents repetits o comuns.

Com es pot veure, en sis generacions els quatre avis tenen un cert grau de parentiu (llunyà): els dos avis Miquel eren cosins 5ns per part dels Nolla; l’avi Miquel Huguet i l’àvia Isabel, també per part dels Francesc; l’avi Miquel Vilella i l’àvia Teresa, també per part dels Freixes; les àvies Isabel i Teresa, cosines 5es per part dels Anguera i dels Àvila; l’avi Miquel Vilella i l’àvia Isabel, cosins 4ts per part dels Simó; l’avi Miquel Huguet era oncle valencià 3r de l’avi Miquel Vilella per part dels Simó, oncle valencià 4t de l’àvia Teresa per part dels Francesc i nebot valencià 4t de les àvies Isabel i Teresa per part dels Àvila…

Els avantpassats catalans (dels fins ara recopilats) que van venir de més lluny a Alforja són: l’avi 9è-H Pere Joan Gallart, pagès de Ribera de Cardós (el Pallars Sobirà), que va recórrer uns 240-280 km al segle XVII, i l’avi 10è-S 9è-H Francesc Damià, teixidor de lli de Sant Climent Sescebes (l’Alt Empordà), que en va recórrer uns 230-270 km també al segle XVII.

De fora Catalunya, l’avi 11è-À 10è-H Andreu Martines Dias, probablement pagès, que va venir també al segle XVII des de Lisboa (Portugal), un trajecte de més de 1.100 km, i l’avi 8è-S Juan Alonso Cantero, sabater, que va venir a principis del segle XVIII des de Còrdova, a uns 760 km.

Fins a dia d’avui, la relació de municipis catalans, classificats per comarques, i dels de fora Catalunya (Espanya, França i Portugal) des d’on provenen els meus avantpassats que han estat localitzats és la següent:

  • De l’Alt Camp: Farena, Mont-ral i Valls.
  • De l’Alt Empordà: Sant Climent Sescebes.
  • De l’Alt Penedès: Vilafranca del Penedès.
  • Del Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Capafonts, Castellvell del Camp, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Prades, Reus, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Vilanova d’Escornalbou, Vilafortuny, Vilaplana, i Vinyols i els Arcs.
  • Del Baix Ebre: Tivissa i Tortosa.
  • Del Baix Penedès: L’Arboç.
  • Del Barcelonès: Barcelona.
  • De la Conca de Barberà: Sarral, Vallverd de Queralt i Vimbodí.
  • De les Garrigues: Arbeca, Bellaguarda, la Granadellla, Juncosa i el Vilosell.
  • D’Osona: Vic.
  • Del Pallars Sobirà: Ribera de Cardós.
  • Del Priorat: Albarca, Cornudella de Montsant, Falset, Gratallops, la Morera de Montsant, Pradell de la Teixeta, Porrera, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins i la Vilella Alta.
  • De la Ribera d’Ebre: Ginestar.
  • De la Segarra: la Guàrdia de Cervera.
  • Del Segrià: Lleida.
  • Del Tarragonès: el Catllar, Constantí, Salomó i Tarragona.
  • De la Terra Alta: Gandesa.
  • D’Espanya: Còrdova (Andalusia, llavors part del Regne de Castella), Sabiote (Jaén), Torrent (a l’Horta del País Valencià), i el País Basc.
  • De França: Bassinhac i Hèches.
  • De Portugal: Lisboa.

[1] Malauradament, els llibres sagramentals de Porrera van ser cremats a la Guerra Civil i, per tant, no podem trobar a l’AHAT els avantpassats de la quadràvia-S Francesca Andreu i Peirí (1812-68).

[2] És impossible que tots els nostres ancestres siguin únics. Si es tenen 512 avis 8ns teòrics i a Alforja al 1717 només hi havia 817 habitants, els reals han de ser menys i els nostres avantpassats s’havien d’anar casant entre parents, mes o menys llunyans. Per exemple, els meus pares eren oncle i neboda valenciana 4a ja que una quadràvia del pare, na Gertrudis Simó i Mariner (1786-1862), era germana d’una rebesàvia de la mare, na Rosa (1796-1878). Els seus pares, n’Agustí Simó i Aragonès (1763-1800), pagès d’Alforja, i na Maria Mariner i Borràs (1760-1843), de Botarell, només es comptabilitzen un sol cop. Per això, els 64 avantpassats teòrics es redueixen a 62 avis 5ns reals (o diferents) i la VII generació d’ascendents té una implexió d’un 96,88%.