Es denomina “parentiu” el vincle o relació que existeix entre els membres d’una mateixa família o bé per consanguinitat (net, fill, pare, avi…) o bé per afinitat o polític, és a dir per raó de matrimoni (marit, muller, sogre, consogre, cunyat…).
Parentiu de sang
El parentiu per cognació o de sang s’expressa de manera diferent segons els graus de consanguinitat que uneixen o separen les persones, tal com es pot veure a la figura següent: pare o mare, avi o àvia, besavi o besàvia… per la línia recta ascendent; fill o filla, net o neta, besnet o besneta… per la línia recta descendent; germà o germana, cosí germà o cosina germana, cosí segon o cosina segona… per la línia col·lateral; oncle o tia, besoncle o bestia… per la línia col·lateral ascendent, i nebot o neboda, besnebot o besneboda… per la línia col·lateral descendent.
En el nostre cas, fruit que els nostres avantpassats no són únics, tal com s’ha comentat abans, després del grau de parentiu s’indica la branca familiar per a cadascun dels quatre avis[1] (H per Huguet, S per Simó, V per Vilella i À per Àvila). En el cas que hi hagi diversos graus per al mateix avi, només s’indica la major.
Per exemple, el primer Àvila d’Alforja, l’avi 11è Francesc, no tan sols és un ascendent directe de l’àvia Teresa, sinó que també és un avantpassat comú per als altres tres avis i no per a tots ells amb el mateix grau de parentiu. Concretament, seria 18 cops un progenitor comú: un avi 11è i quatre 10ns per les branques dels Huguet; un 12è, quatre 11ns i un 10è per les dels Simó; tres 11ns i dos 10ns per les dels Vilella, i dos 11ns per les dels Àvila, un per part de la rebesàvia Ma. Teresa Besora que va venir de Vilaplana. Per això, se’l referencia com l’avi 12è-S 11è-H-V-À.
En alguns apartats, per agilitzar la lectura i abreujar la referència familiar, només s’usa el grau més alt, sense el detall de cada branca, tal com s’ha fet abans en nomenar la primera inscripció del bateig de l’avi 12è Miquel Puig, en comptes de mencionar-lo com l’avi 12è-V-S-À 11è-H. En aquest cas, hi ha una excepció per als ascendents directes: es prioritza el grau directe sobre els altres quan cal simplificar la referència. Per això, es diu l’avi 11è Francesc Àvila i no el 12è.
A la figura anterior també s’han inclòs les denominacions “oncle valencià” i “nebot valencià” recollides oficialment en el DIEC per designar el cosí germà del pare (o de la mare) o bé el fill d’un cosí germà (o d’una cosina germana), respectivament. Malgrat que la locució ja està documentada d’ençà del segle XIX, l’origen del qualificatiu “valencià” no ha estat explicat ni al DCVB ni al DECat[2].
A Alforja és habitual, de forma col·loquial, usar el terme “tiet” (o “tieta”) per referir-se tant als germans (o germanes) dels pares com els dels avis, i fins i tot, als cosins germans (o cosines germanes) dels pares, encara que formalment la norma no ho empari. També “nebot” (o “neboda”) per referir-se als fills (o les filles) dels cosins germans.
Parentiu per afinitat
El parentiu per afinitat o polític és el format per raó de matrimoni, tal com es pot veure a la figura: marit o muller (o també, home o dona), gendre o nora (o també, jove), sogre o sogra, cunyat o cunyada (fraternal o conjugal), consogre o consogra…
En el cas d’on segon matrimoni, per viudetat o per divorci, el parentiu entre els diversos membres de la família s’expressa de forma diferent, tal com es pot veure a la figura següent. Els fills de diferents pare i mare, sense parentiu de sang, s’anomenen germanastres, mentre que si tenen un progenitor comú, seran germans consanguinis (amb el mateix pare) o uterins (amb la mateixa mare).
També existeixen les denominacions de padrastre o madrastra, fillastre o fillastra, netastre o netastra, gendastre o norastra, onclastre o tiastra, nebodastre o nebodastra…
[1] En els arbres genealògics també es pot trobar G per Gener i R per Ribes, els avis paterns de mon cunyat Ricard, exclusivament per als seus avantpassats directes.
[2] L’Armand de Fluvià en una nota al Punt Avui, de data 10 de gener de 2017, feia notar el paral·lelisme d’aquest model amb el d’altres llengües europees, concretament, amb l’expressió francesa cousin (o cousine) à la mode de Bretagne (o oncle à la mode de Bourgogne), que s’utilitza exactament per descriure la mateixa distància generacional. Així doncs, cal entendre aquesta expressió com un parentiu “a la valenciana” (és a dir, de manera indirecta o de segon grau).