L’avi 8è Josep Vilella probablement va baixar de Gratallops de jovenet per aprendre l’ofici de fuster del mestre Miquel Grifoll ja que en casar-se el 7 de març de 1694 amb l’àvia Maria Tost i Aimamir (1678-1765) consta que ja residia a Alforja i el mestre Grifoll va apadrinar sa tercera filla, l’Elisabet (1703). En aquell temps, l’habitual era que els aprenents visquessin a la casa del mestre. Un cop casats, van instal·lar-se a l’Escala del Cor i van tenir com a mínim 7 fills dels quals sembla que només un, l’avi 7è Josep (1708-1776), es va casar i va deixar descendència a Alforja, tant directe com indirecte, a diferència dels altres tres llinatges dels avis.
Els descendents de l’avi 8è Josep no van mantenir l’ofici de fuster ja que tots ells es van convertir en pagesos al llarg de cinc generacions, a excepció de l’oncle 7è Gabriel Vilella i Freixes (1788) que va esdevenir doctor en Sagrada Teologia i vicari de l’Església Parroquial de la Transfiguració del Senyor de Rojals (Conca de Barberà), i del rebesavi Agustí Vilella i Simó (1825-1897) que va combinar l’ofici de pagès amb el de traginer cap a Saragossa.
A la setena generació, el besavi Miquel Vilella i Grifoll (1868-1928) combina la pagesia amb una tenda de queviures al carrer Major i son germà Antonet (1869-1933) emigra a Mataró per regir una bodega de vins. A partir de la vuitena, l’ofici de pagès esdevé ja minoritari entre els Vilella i la diàspora creix cap a Reus, Barcelona, Falset, Madrid, Montblanc, Castellvell del Camp, Sant Cugat del Vallès, Corbera de Llobregat, Girona… fins i tot, avui dia, a Tòquio.
El rebesavi Agustí va ser el primer Vilella a qui se’l va conèixer amb el renom “Maco”, que va passar al besavi, a l’avi, a la mare i als seus germans, així com als meus cosins germans. Sembla ser que un dels matxos que usaven en els seus viatges era de difícil manegar, però ell era l’únic del grup que el guarnia sense dificultat. D’aquí ve que se li digués “què maco que ho has fet”, “què maco que ets”… i se li va quedar aquest renom.
El rebesavi Agustí també ha estat el més prolífic dels Vilella (almenys dels fins ara recopilats): en total va tenir 14 fills, des dels 26 als 51 anys, dels quals en van sobreviure 10. No obstant això, la tradició oral, via sa besneta Maria Cabré i Juncosa (1932-2016), diu que en va tenir 20, 10 amb cada germana, encara que només en consten 14 de batejats. De totes maneres, quan es va morir la rebesàvia Antònia, son fill, el besavi Miquel, va fer constar al certificat de defunció que n’havia tingut 10! Per tant, és probable que la tradició oral pugui ser certa.
A continuació, hi ha 4 matrimonis que en tenen 10: els avis Josep i Ma. Antònia Freixes de la 2a generació, els avis Josep i Ma. Antònia Ciuret, així com els oncles 7ns Macià Mariner i Ma. Antònia Vilella de la 3a, i els besavis Miquel i Filomena de la 7a. L’àvia 7a Ma. Antònia Freixes va esdevenir mare per primer cop als seus 16 anys, mentre que la tia 7a Maria Antònia Vilella i Freixes va tenir el seu últim fill als 45 anys.
Dels matrimonis dels Vilella recopilats, n’hi ha sis on el nuvi és menor de 21 anys, entre ells, l’avi 7è Josep Vilella i Tost que en tenia 18 al casar-se i el rebesavi Agustí Vilella i Simó que en tenia 20, mentre que n’hi ha vint-i-nou on la núvia és menor de 21 anys, entre elles, l’àvia 8a Maria Tost i Aimamir i l’àvia 7a Ma. Antònia Freixes i Ribes que en tenien 15, la quadràvia Rosa Simó i Mariner que en tenia 17 i la besàvia Filomena Freixes i Saüc que en tenia 18.
Dels matrimonis concertats destacables, se n’han trobat tres de doble enllaç de germans: els Vilella-Ciuret de la 4a generació, els Vilella-Nolla de la 6a i els Vilella-Grifoll de la 7a (curiosament, en aquest darrer cas, ambdós matrimonis tenen un fill amb el mateix nom i cognoms):
Un altre matrimoni singular i excepcional, que fins i tot va requerir una dispensa papal en tractar-se de contraents amb consanguinitat, és el del quadrioncle Josep Grifoll i Brau (1837-1896) de 41 anys amb sa neboda Teresa Vilella i Grifoll (1860) de 19. No es disposa de cap tradició oral al respecte, però amb les dades disponibles podem imaginar-nos què podria haver passat: l’any 1878 mor el quadravi Josep Grifoll. Sa muller i 11 dels seus 14 fills també eren difunts. L’hereu tenia 41 anys i estava solter. Ho van “arreglar” en família casant-lo amb sa neboda l’any 1879.
Cap Vilella ha arribat a centenari, però sí que hem tingut vuit nonagenaris, sis homes i dues dones. Només un dels vuit va néixer al segle XIX: el rebesoncle Josep Vilella i Grifoll (1856-1947), mentre que la resta ja són del segle XX. També cal destacar una centenària entre els descendents dels Vilella-Tost, n’Encarnació Raüll i Juncosa (1919-2020), de la novena generació, que va morir amb 101 anys.
El refrany català De Joseps, Joans i ases n’hi ha en totes les cases també es compleix a can Vilella. Els noms masculins més populars dels recol·lectats són els de Josep amb un 7% (incloent Josep Ma.), els Miquel amb un 6%, els Joan amb un 5% (incloent Joan Baptista i Joan Ma.), seguit dels Pere i els Agustí amb un 2% cadascú.
Per als femenins, les Maria amb un 6%, les Teresa amb un 5% (incloent les variants de Ma. Teresa i Teresa Ma.), les Antònia amb un 3% (incloent les Ma. Antònia), les Dolors amb un 2% (incloent les Ma. Dolors) i les Francesca amb un 1% (incloent també les Ma. Francesca).
Aquest PDF, de data 7 d’agost de 2025, mostra la genealogia dels Vilella, tant dels descendents de l’avi 8è Josep Vilella de Gratallops com de l’Anton Vilella de Vilaplana, l’avi 8è de mon cunyat Ricard, els quals van arribar al poble simultàniament a finals del segle XVII. No sembla que hi hagués una amistat forta entre ambdues famílies ja que cap d’elles apadrina un fill de l’altra.
Prèviament, en data 20 de desembre de 2022, es va publicar un altre PDF on es poden trobar les llavors 234 famílies recopilades dels Vilella, tant de primer com de segon cognom, més algunes addicionals que les complementen (avantpassats polítics i descendents), algunes fins al primer del llinatge que va arribar a Alforja (els Juncosa al 1660, els Batet al 1728, els Aguiló al 1777…). Les 12 primeres pàgines corresponen a Vilella en el primer cognom, mentre que la resta (26), de segon (Arandes-Vilella, Barceló-Vilella, Huguet-Vilella, Pardell-Vilella…).
Les pàgines que segueixen recullen les fotografies familiars recopilades per a:
- Els rebesconcles Agustí Vilella i Josepa Grifoll (1879).
- Els rebesoncles Josep Vilella i Pilar Bodro (1880).
- Els rebesoncles Pere Vilella i Engràcia Riqué (1883).
- Els rebesoncles Salvador “Cotxero” Aguiló i Agustina Vilella (1884).
- Els rebesoncles Antonet Vilella i Isabel Llopis (1895).
- Els rebesoncles Angelito Vilella i Maria Rosa Estivill (1903).
- Els rebesoncles Salvador Vilella i Celestina Salvador (1903).
- Els rebesoncles Joan Juncosa i Balbina Vilella (1903).
- Els besoncles Victorí Martí i Francesca Vilella (1913).
- Els besoncles Pepet Vilella i Maria Puig (1926).
- Els avis Miquel Vilella i Teresa Àvila (1927).
- Els besoncles Ricard Vilella i Margarida Canut (1929).
- Els besoncles Joan Vilella, Isabel Balcells (1929) i Teresa Badet (1943).
- Els besoncles Joan Arandes i Filo Vilella (1930).
- L’artista August Vilella (1986), nét del besoncle Agustí Vilella i Freixes (1911-1992).