En el cens electoral de 1898 el rebesavi Joan Simó i Andreu (1838-1911) i el besavi Joan Simó i Artells (1872-1962) consten inscrits al carrer Mercadal, 133, mentre que el rebesavi Josep Anguera i Barberà (1743-1908), al carrer Mercadal, 61. Probablement, aquí va néixer la besàvia Isabel Anguera i Montguillot (1876-1913), encara que, malauradament, es desconeix a quines cases corresponen ambdues adreces.
El 18 de maig de 1901 el besavi Joan es casa amb la besàvia Isabel i tenen tres fills: l’àvia Isabel (1902-71), en Joan (1904-10) i la bestia Maria (1909-99). En el Registre Civil figura que l’àvia Isabel va néixer al carrer Hospital, sense especificar en quin número exactament, en Joan “en aquesta vila” i na Maria al Mercadal, també sense especificar cap número.
L’any 1928, el besavi vivia amb sa filla Maria als baixos del carrer de la Font, 25, quan els avis materns encara no havien comprat la casa. Se’n té constància tant perquè figura al cens electoral d’aquell any com també per la tradició oral que el Fonso Aguiló hi anava a festejar la bestia Maria. Posteriorment, el besavi va anar a viure al carrer Major, 33.
La bestia Maria, quan es va casar el 25 de gener de 1932, se’n va anar a viure a casa dels sogres a la Plaça del Castell, 6. Allí va néixer la tia Pilar l’any 1935. Quan el besoncle Fonso va ser cridat a files i, després de la guerra, va haver d’anar a fer el servei militar, la bestia Maria va anar a viure amb son pare i els avis Miquel i Isabel al carrer Major, 33. L’any 1942 van primer llogar i després comprar la casa del carrer Major, 13, on ja hi van néixer l’Alfons (1942-46) i na Maria (1947-2013).
Els descendents dels Huguet-Castelló i dels Simó-Anguera, a l'any 2015.
La rebesàvia Teresa Artells i Balanyà (1853-1936).
La besàvia Isabel Anguera i Montguillot (1876-1913).
El besavi Joan Simó i Artells (1872-1962) amb ses filles Isabel (1902-71) i Maria (1909-99).
Enllaç dels avis paterns, na Isabel Simó i Anguera amb en Miquel Huguet i Castelló (1926).
La tieta Maria Simó al curs de cosir de Singer (~1925).
El besoncle Fonso Aguiló de cacera amb els Mariner-Salvador (1934).
Enllaç dels besoncles Maria Simó i Anguera amb en Joan Aguiló i Salvador (1932).
La tieta Pilar Aguiló i Simó (1936).
Alfons Aguiló i Simó (1942-46).
Primera comunió de na Pilar Aguiló i Simó (1943).
La tieta Maria és a la 2a fila, la 1a a mà dreta, i la Ma. Lluïsa a la 4a a mà dreta (1959).
Primera comunió de na Maria Aguiló i Simó (1955).
A dalt, d'esquerra a dreta: Josefina Àvila; Fina Cabrer, Filo Àvila i Ma. Rosa Puig; A sota: Pilar Aguiló i Roser Fuster (1955).
El besavi Joan Simó, l'àvia Isabel Simó i jo mateix a les festes de celebració dels 800 anys d'Alforja (1958).
La tieta Pilar Aguiló a les festes de celebració dels 800 anys d'Alforja (1958).
Festes de celebració dels 800 anys d'Alforja (1958).
L'àvia Isabel amb la Tuies Huguet al carrer Major.
Enllaç d'en Jordi Capdevila i Daunis amb na Pilar Aguiló i Simó (1965).
Na Pilar Aguiló i sa filla Lídia Capdevila (1966).
Na Lídia i na Marta Capdevila (1970).
Primera comunió de na Lídia i na Marta Capdevila i Aguiló (1974).
Els oncles Agustí Huguet i Rosita Tost (1974).
Ma cosina Isabel i ma tieta Maria (1974).
Ma germana Ma. Teresa, mon cosí Agustí, i jo mateix (1974).
Els tiets Jordi i Pilar amb ses filles, ma cosina Isabel i ma germana (1974).
Les tietes Pilar i Maria, els cosins Huguet, i na Lídia i na Marta Capdevila (1974).
Enllaç de na Maria Aguiló i Simó amb en Lluís Àvila i Cabré (1979).
Els Simó-Anguera, Aguiló-Simó i Capdevila-Aguiló a la boda de ma germana i en Ricard (1984).
Na Paula Orteu i Capdevila (1998).
La tieta Pilar Aguiló i la mare (2015).