Abans del segle XVI, el registre dels baptismes, matrimonis o defuncions a les parròquies europees era fragmentari, irregular i, en molts casos, inexistent. Tot i que algunes parròquies catalanes ja havien començat a anotar algunes partides, no serà fins a la celebració del Concili de Trento (1545-63) quan naixerà l’arxiu parroquial modern tal com el coneixem avui. L’obligatorietat dels llibres sagramentals responia a una triple necessitat de l’Església Catòlica:
- Evitar els matrimonis clandestins: Fins llavors, moltes parelles es casaven en privat sense testimonis. Per això, es va establir que un matrimoni només era vàlid si es feia davant del rector i com a mínim de dos testimonis, obligant a registrar-lo en un llibre oficial per evitar la bigàmia i garantir-ne la publicitat.
- Fixar el llinatge espiritual: El baptisme generava un parentiu espiritual entre el batejat, els pares i els padrins. Calia registrar-ho formalment per saber qui eren els padrins, ja que el dret canònic impedia, primer, els futurs matrimonis entre familiars espirituals i, posteriorment, només entre padrins i fillols.
- El control de l’obligació pasqual: Els llibres de baptismes, de confirmacions i d’òbits funcionaven com un autèntic control de compliment religiós. Permetien al bisbe, durant les seves inspeccions o visites pastorals, comprovar qui estava batejat, qui s’havia confessat (“els confessats” que s’han comentat en la demografia d’Alforja de 1585) i qui rebia sepultura eclesiàstica.
Tot i que inicialment es va forçar la creació dels llibres de baptismes i matrimonis, ben aviat el costum es va estendre als anomenats Quinque Libri (els cinc llibres obligatoris per a tota parròquia): Baptismes, Confirmacions, Matrimonis, Compliment Pasqual i Òbits (defuncions).
Catalunya va ser una de les regions de la cristiandat on els decrets de Trento es van aplicar de manera més primerenca i rigorosa. Als nostres municipis, els rectors van començar a obrir llibres oficials relligats en pergamí per deixar-hi constància dels sagraments atorgats.
Tal com s’ha mencionat abans, a Alforja els baptismes es van començar a registrar de forma primerenca des de l’any 1568, mentre que els matrimonis i els òbits apareixen datats des del 1581. Pocs anys després, es troba el primer document de compliment pasqual de 1585 i les primeres confirmacions l’any 1587 (ambdós ja comentats prèviament a la pàgina de demografia d’Alforja). Un canvi cultural i documental molt rellevant és que, a partir del 1585, com es veurà més avall, totes aquestes inscripcions es fan directament en català, abandonant el llatí fins llavors oficial.
A continuació, es mostren quines són les primeres inscripcions sagramentals que s’han conservat a la nostra vila, els noms dels primers alforgencs que van inaugurar els llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits, a més d’algunes anotacions curioses incloses en el llibre de baptismes.
Encara que les fórmules que s’usen per cada sagrament s’han mantingut més o menys fixes al llarg dels segles, les dades que s’inclouen no sempre han estat les mateixes. Per exemple, el llinatge matern no consta en les partides dels segles XVI i XVII ja que la muller adoptava el cognom del marit. Si voleu veure una mostra de diverses inscripcions de baptismes, matrimonis i òbits en els llibres sagramentals al llarg del temps, des del segle XIX al XVI, per constatar la informació genealògica què està disponible, feu clic aquí.
Baptismes
El primer infant batejat a l’Església de Sant Miquel Arcàngel d’Alforja que es va registrar al Llibre de baptismes, en data 16 de març de 1568, va ser l’avi 12è Miquel Puig, fill d’en Miquel i na Tecla del Mas de la Vall dels Banys. Els padrins van ser en Mateu Fort i na Magdalena Forgues, donzella.
El llibre de baptismes també recull algunes curiositats com ara:
- L’ordre de data 3 d’abril de 1585 donada pel canonge Jaume Reig, vicari general de l’arquebisbe Antoni Agustí, de redactar els llibres sagramentals “en la nostra llengua catalana”.
- En batejar el 7 de desembre de 1666 l’àvia 9a Maria Àvila i Aleu es fa constar, per primer cop, el llinatge matern (feminitzat) com a segon cognom de la mare (“Aleua”).
- En batejar el 30 d’agost de 1676 a na Petronil·la Valls i Àvila, cosina germana de l’avi 8è Joan Àvila i Ferrer, es fa constar que és la primera batejada a “l’església nova”, encara que la reforma no s’acabaria fins al 1683[1]. Probablement s’hauria acabat la nova capella amb la pila baptismal.
- Una nota de data 3 de juliol de 1703 de l’oncle 10è Gabriel Freixes i Gras (1651) on escriu de pròpia mà, entre dues partides de bateig, que pren possessió com a vicari de l’Església d’Alforja i afirma “que sigui per a la lloança i la glòria de Déu” (sit ad laudem et gloriam Dei). Cal remarcar l’elegant caplletra “N” amb la que encapçala el text.
- La benedicció de dues campanes l’11 de juny de 1724: la gran denominada Arcàngel Sant Miquel i la petita, Santa Úrsula. Probablement s’instal·larien en el campanar vell perquè l’actual no va finalitzar-se fins el 1798.
Confirmacions
El primer infant confirmat que es va registrar al Llibre de baptismes, confirmacions, compliment pasqual, matrimonis i òbits (1581-95), en data 29 de desembre de 1587[2], va ser la tia 13a Magdalena Cabrer, filla de Gabriel i Francina, batejada el 8 de gener de 1587. La padrina de confirmació va ser na Caterina, muller d’en Mateu Voltes.
Matrimonis
El primer matrimoni que es va registrar al Llibre de baptismes, confirmacions, compliment pasqual, matrimonis i òbits (1581-95), en data 1 de juliol de 1581, va ser el dels avis 14ns Miquel Gras i Elisabet Rufat. En Miquel era fill d’un altre Miquel i na Magdalena, i n’Elisabet, d’en Bartomeu i d’una altra Elisabet. En Miquel i n’Elisabet eren difunts quan els seus respectius fills contrauen matrimoni. En Joan Fort i en Joan Mas van ser els testimonis.
La primera inscripció d’un matrimoni, de data 9 de setembre de 1703, on es fa constar, per primer cop, el llinatge matern d’ambdós contraents és la de la tia 11a Elisabet Grifoll i Gras, 37 anys després que aquest s’inclogués en les partides de baptismes. El nuvi, en Joan Cubells i Simeó de Gratallops, també és vidu, com ella, i fan un doble enllaç, ja que es casen conjuntament amb els seus respectius fills, en Francesc Cubells i n’Elisabet Ribes. L’avi 8è Josep Vilella, natural de Gratallops i veí d’Alforja, fa de testimoni en ambdós matrimonis, i l’oncle 10è Gabriel Freixes i Gras oficia les cerimònies.
Òbits
La primera defunció que es va registrar al Llibre de baptismes, confirmacions, compliment pasqual, matrimonis i òbits (1581-95), en data 7 de juliol de 1581, va ser probablement el de l’oncle 14è Pere Martorell, fill d’en Pere i na Tecla, que s’havia casat feia poc, el 16 de maig, amb na Magdalena Morell.
S’assumeix que és la seva partida de defunció perquè a la relació de confessats de 1585 hi consta un Pere Martorell que viu a la Plaça amb sa muller, sense fill ni nora, i ni al llibre de baptismes ni a les tres relacions de confirmats de 1587-93 no hi consta cap infant d’en Pere Martorell i na Magdalena. A més, a la relació de confessats de 1592 consta que en Pere Martorell vivia a casa de son gendre Bernat Artells. Per tant, es dedueix que el Pere difunt era el fill.
A partir del 1694 s’inclouen els noms dels pares en les partides de defunció. La primera inscripció va ser la de la tia 11a Francesca Freixes i Tost a qui son pare, l’avi 11è Pere Freixes i Morell, va casar amb un company d’armes gallec que havia enviudat, en Pedro Esposola de Silva. Ambdós eren soldats de cavall de la Companyia d’Arcabussers de la Guàrdia del Virrei[3], un cos militar d’elit i de prestigi de l’època dels Àustries, encarregat de la protecció de la màxima autoritat de Catalunya.
[1] La primera església d’Alforja apareix documentada l’any 1154 i va ser substituïda per l’actual renaixentista en diverses etapes: 1614-37, 1671-83 i 1753-98 [Viquipèdia].
[2] Cal remarcar que aquesta primera relació de confirmats està datada usant el sistema de l’Any de la Nativitat i, per això, cal transformar l’any MDLXXXVIII que hi consta al 1587 del nostre calendari.
[3] Els arcabussers a cavall eren soldats altament operatius que anaven armats amb una espasa i un arcabús curt (arma de foc). Es desplaçaven ràpidament a cavall però sovint podien desmuntar per lluitar a peu si el terreny ho requeria.