Es denomina “parentiu” el vincle o relació que existeix entre els membres d’una mateixa família o bé per consanguinitat (net, fill, pare, avi…) o bé per afinitat o polític, és a dir per raó de matrimoni (marit, muller, sogre, consogre, cunyat…).
El parentiu per cognació o de sang s’expressa de manera diferent segons els graus de consanguinitat que uneixen o separen les persones, tal com es pot veure a la figura anterior: pare o mare, avi o àvia, besavi o besàvia… per la línia recta ascendent; fill o filla, net o neta, besnet o besneta… per la línia recta descendent; germà o germana, cosí germà o cosina germana, cosí 2n o cosina 2a… per la línia col·lateral; oncle o tia, besoncle o bestia… per la línia col·lateral ascendent, i nebot o neboda, besnebot o besneboda… per la línia col·lateral descendent.
En el nostre cas, fruit que els nostres avantpassats no són únics, tal com s’ha comentat abans, després del grau de parentiu s’indica la branca familiar per a cadascun dels quatre avis[1] (H per Huguet, S per Simó, V per Vilella i À per Àvila). En el cas que hi hagi diversos graus per al mateix avi, només s’indica la major.
Per exemple, el primer Àvila d’Alforja, l’avi 11è Francesc, no tan sols és un ascendent directe de l’àvia Teresa, sinó que també és un avantpassat comú per als altres tres avis i no per a tots ells amb el mateix grau de parentiu. Concretament, seria 18 cops un progenitor comú: un avi 11è i quatre 10ns per les branques dels Huguet; un 12è, quatre 11ns i un 10è per les dels Simó; tres 11ns i dos 10ns per les dels Vilella, i dos 11ns per les dels Àvila, un per part de la rebesàvia Ma. Teresa Besora que va venir de Vilaplana. Per això, se’l referencia com l’avi 12è-S 11è-H-V-À.
En alguns apartats, per agilitzar la lectura i abreujar la referència familiar, només s’usa el grau més alt, sense el detall de cada branca, tal com s’ha fet abans en nomenar la primera inscripció del bateig de l’avi 12è Miquel Puig, en comptes de mencionar-lo com l’avi 12è-V-S-À 11è-H. En aquest cas, hi ha una excepció per als ascendents directes: es prioritza el grau directe sobre els altres quan cal simplificar la referència. Per això, es diu l’avi 11è Francesc Àvila i no el 12è.
El parentiu per afinitat o polític és el format per raó de matrimoni, tal com es pot veure a la figura: marit o muller (o també, home o dona), gendre o nora (o també, jove), sogre o sogra, cunyat o cunyada (fraternal o conjugal), consogre o consogra…
En el cas d’on segon matrimoni, per viudetat o per divorci, el parentiu entre els diversos membres de la família s’expressa de forma diferent, tal com es pot veure a la figura precedent. Els fills de diferents pare i mare, sense parentiu de sang, s’anomenen germanastres, mentre que si tenen un progenitor comú, seran germans consanguinis (amb el mateix pare) o uterins (amb la mateixa mare).
També existeixen les denominacions de padrastre o madrastra, fillastre o fillastra, netastre o netastra, gendastre o norastra, onclastre o tiastra, nebodastre o nebodastra…
[1] En els arbres genealògics també es pot trobar G per Gener i R per Ribes, els avis paterns de mon cunyat Ricard, exclusivament per als seus avantpassats directes.