En aquesta pàgina es mostren diverses inscripcions de baptismes, matrimonis i òbits en els llibres sagramentals al llarg del temps, des del segle XIX al XVI, per constatar la informació genealògica què està disponible.
Baptismes
Al segle XIX es registraven els tres noms de bateig de l’infant, els noms i cognoms dels pares, la data de naixement si diferia de la de bateig, l’edat dels pares (declarada, no necessàriament la real), els noms dels avis paterns i materns, l’ofici del pare i previsiblement el dels avis si no eren difunts, la seva procedència, i els padrins de bateig. També es pot trobar al marge del registre, si escau, informació sobre el seu matrimoni la qual cosa és ben útil sobretot si s’ha casat a fora vila.
Al segle XVIII s’inscriu només el primer cognom tant del pare com de la mare i ja no es mencionen els avis, encara que si estan vius habitualment són els padrins dels primers fills.
Al segle XVII només s’inscriu el primer cognom del pare. Caldrà localitzar la partida de matrimoni per conèixer el llinatge matern. Cal fer notar que el primer nom del batejat no serà necessàriament el que usarà.
Al segle XVI pot no constar-hi ni el nom de la mare, però curiosament sí els dels padrins.
Matrimonis
Al segle XIX s’inscriuen els noms i els cognoms dels nuvis, l’estat civil, l’edat (declarada), l’ofici, i els noms dels pares respectius i la seva procedència. També consta s’hi han fet capítols matrimonials.
Al segle XVIII no hi consta l’edat dels nuvis i elles tenen el primer cognom del marit i el segon del seu llinatge patern. És a dir, la mare i els fills compartiran els mateixos cognoms, quelcom a tenir en compte en les inscripcions de matrimoni i d’òbits.
Al segle XVI i XVII ja només hi consta el primer cognom de cada nuvi, és a dir, el llinatge patern per a cadascun d’ells. Caldrà localitzar les partides de matrimoni dels pares per conèixer el llinatge matern de les àvies.
Òbits
Al segle XIX s’inscriu el nom complert del difunt amb la seva edat de defunció, el seu ofici, el seu estat civil i els noms dels seus pares. També el tipus de funeral i si ha fet testament.
Al segle XVIII ja només hi consta el primer cognom del difunt (patern), encara que per poder identificar-lo s’hi afegeix el renom (“l’ermità”, “l’esquerrer”, “sabateret”, “Marrufés”, “Cruel” …) o el lloc on viuen (“del Mercadal”, “de la Plaça”, “del Castell”…).
Als segle XVI i XVII només hi consta bàsicament el nom i el primer cognom. Caldrà contextualitzar-lo a partir de les altres partides, com ara les de matrimoni dels fills on consta si els pares són encara vius, per poder determinar i identificar el difunt.
