![\"Definicions](\"https:\/\/miquelhuguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Parentiu-per-cognacio-o-de-sang.jpg\")
En el nostre cas, fruit que els nostres avantpassats no s\u00f3n \u00fanics, tal com s\u2019ha comentat abans, despr\u00e9s del grau de parentiu s\u2019indica la branca familiar per a cadascun dels quatre avis[1]<\/a><\/sup> (H<\/strong> per Huguet, S<\/strong> per Sim\u00f3, V<\/strong> per Vilella i \u00c0<\/strong> per \u00c0vila). En el cas que hi hagi diversos graus per al mateix avi, nom\u00e9s s\u2019indica la major.<\/p>\n\n\n\n Per exemple, el primer \u00c0vila d\u2019Alforja, l\u2019avi 11\u00e8 Francesc, no tan sols \u00e9s un ascendent directe de l\u2019\u00e0via Teresa, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s un avantpassat com\u00fa per als altres tres avis i no per a tots ells amb el mateix grau de parentiu. Concretament, seria 18 cops<\/strong> un progenitor com\u00fa<\/a>: un avi 11\u00e8 i quatre 10ns per les branques dels Huguet; un 12\u00e8, quatre 11ns i un 10\u00e8 per les dels Sim\u00f3; tres 11ns i dos 10ns per les dels Vilella, i dos 11ns per les dels \u00c0vila, un per part de la rebes\u00e0via Ma. Teresa Besora que va venir de Vilaplana. Per aix\u00f2, se\u2019l referencia com l\u2019avi 12\u00e8-S 11\u00e8-H-V-\u00c0.<\/p>\n\n\n\n En alguns apartats, per agilitzar la lectura i abreujar la refer\u00e8ncia familiar, nom\u00e9s s\u2019usa el grau m\u00e9s alt, sense el detall de cada branca, tal com s\u2019ha fet abans en nomenar la primera inscripci\u00f3 del bateig<\/a> de l\u2019avi 12\u00e8 Miquel Puig, en comptes de mencionar-lo com l\u2019avi 12\u00e8-V-S-\u00c0 11\u00e8-H. En aquest cas, hi ha una excepci\u00f3 per als ascendents directes: es prioritza el grau directe sobre els altres quan cal simplificar la refer\u00e8ncia. Per aix\u00f2, es diu l\u2019avi 11\u00e8 Francesc \u00c0vila i no el 12\u00e8.<\/p>\n\n\n\n A la figura anterior tamb\u00e9 s\u2019han incl\u00f2s les denominacions \u201concle valenci\u00e0\u201d i \u201cnebot valenci\u00e0\u201d recollides oficialment en el DIEC per designar el cos\u00ed germ\u00e0 del pare (o de la mare) o b\u00e9 el fill d\u2019un cos\u00ed germ\u00e0 (o d\u2019una cosina germana), respectivament. Malgrat que la locuci\u00f3 ja est\u00e0 documentada d\u2019en\u00e7\u00e0 del segle XIX, l\u2019origen del qualificatiu \u201cvalenci\u00e0\u201d no ha estat explicat ni al DCVB ni al DECat[2<\/a>]<\/sup>.<\/p>\n\n\n\n A Alforja \u00e9s habitual, de forma col\u00b7loquial, usar el terme \u201ctiet\u201d (o \u201ctieta\u201d) per referir-se tant als germans (o germanes) dels pares com els dels avis, i fins i tot, als cosins germans (o cosines germanes) dels pares, encara que formalment la norma no ho empari. Tamb\u00e9 \u201cnebot\u201d (o “neboda”) per referir-se als fills (o les filles) dels cosins germans.<\/p>\n\n\n\n El parentiu per afinitat o pol\u00edtic<\/strong> \u00e9s el format per ra\u00f3 de matrimoni, tal com es pot veure a la figura: marit o muller (o tamb\u00e9, home o dona), gendre o nora (o tamb\u00e9, jove), sogre o sogra, cunyat o cunyada (fraternal o conjugal), consogre o consogra…<\/p>\n\n\n En el cas d\u2019on segon matrimoni, per viudetat o per divorci, el parentiu entre els diversos membres de la fam\u00edlia s\u2019expressa de forma diferent, tal com es pot veure a la figura seg\u00fcent. Els fills de diferents pare i mare, sense parentiu de sang, s\u2019anomenen germanastres, mentre que si tenen un progenitor com\u00fa, seran germans consanguinis (amb el mateix pare) o uterins (amb la mateixa mare).<\/p>\n\n\n Tamb\u00e9 existeixen les denominacions de padrastre o madrastra, fillastre o fillastra, netastre o netastra, gendastre o norastra, onclastre o tiastra, nebodastre o nebodastra…<\/p>\n\n\n\n [1]<\/strong> En els arbres geneal\u00f2gics tamb\u00e9 es pot trobar G<\/strong> per Gener i R<\/strong> per Ribes, els avis paterns de mon cunyat Ricard, exclusivament per als seus avantpassats directes.<\/p>\n\n\n\n [2]<\/strong> L\u2019Armand de Fluvi\u00e0 en una nota al Punt Avui<\/em>, de data 10 de gener de 2017, feia notar el paral\u00b7lelisme d\u2019aquest model amb el d\u2019altres lleng\u00fces europees, concretament, amb l\u2019expressi\u00f3 francesa cousin (o cousine) \u00e0 la mode de Bretagne<\/em> (o oncle \u00e0 la mode de Bourgogne<\/em>), que s’utilitza exactament per descriure la mateixa dist\u00e0ncia generacional. Aix\u00ed doncs, cal entendre aquesta expressi\u00f3 com un parentiu \u201ca la valenciana\u201d (\u00e9s a dir, de manera indirecta o de segon grau).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Es denomina \u201cparentiu\u201d el vincle o relaci\u00f3 que existeix entre els membres d\u2019una mateixa fam\u00edlia o b\u00e9 per consanguinitat (net, fill, pare, avi…) o b\u00e9 per afinitat o pol\u00edtic, \u00e9s<\/p>\nParentiu per afinitat<\/h3>\n\n\n\n
![\"Definicions\"](\"https:\/\/miquelhuguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Parentius-per-afinitat-o-politic-1024x313.jpg\")
![\"Definicions\"](\"https:\/\/miquelhuguet.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Parentius-de-germans-1024x744.jpg\")
\n\n\n\n